Maria Grazia Calandrone (Milano, 1964) viu a Roma. Poeta, novel·lista, periodista, dramaturga, artista visual i presentadora de la Rai, escriu per al «Corriere della Sera»; des del 2010 publica poetes emergents a la revista internacional Poesia i difon la poesia dels grans mestres a la RaiRadio3; dirigeix el cicle d’entrevistes “I volontari”, un documental sobre els immigrants d´acollida i l’informe de vídeo de Sarajevo «Viaggio in una guerra non finita”, tots dos publicats per «Corriere TV». Obté el “Premio Montale” el 1993 per Illustrazioni. Realitza tallers de poesia a les escoles públiques, a les presons, DSM, amb els immigrants i presta servei voluntari a l’escola de lectura per a infants “Piccoli Maestri”.

Llibres de poesia: La scimmia randagia (Crocetti, 2003 – premi Pasolini Opera Prima), Come per mezzo di una briglia ardente (Atelier, 2005), La macchina responsabile (Crocetti, 2007), Sulla bocca di tutti (Crocetti, 2010 – premio Napoli), Atto di vita nascente (LietoColle, 2010), La vita chiara (transeuropa, 2011), l´antologia de Nuovi poeti italiani (Einaudi, 2012), Serie fossile (Crocetti, 2015 – premi Marazza e Tassoni, rosa premi Viareggio), Gli Scomparsi – storie da “Chi l’ha visto?”(Gialla Oro pordenonelegge, 2016 – premi Dessì), Il bene morale (Crocetti, 2017, premi Trivio), les traduccions Fossils (Survision, Ireland 2018) i l´antologia àrab La luce del giorno (Al-Mutawassit, Damasc 2019).

Llibres en prosa: L’infinito mélo, pseudoromanzo amb Vivavox, CD amb lectures dels propis textos (sossella, 2011) i Per voce sola, recull de monòlegs teatrals, disseny i fotografies amb el CD de Sonia Bergamasco i EstTrio (ChiPiùNeArt, 2016); Els seus reculls es troben a Nell’occhio di chi guarda (Donzelli, 2014), Deaths in Venice (Carteggi Letterari, 2017), Princesa e altre regine– a cura de Concita De Gregorio (Giunti, 2018) i Un altro mondo, lo stesso mondo, reescritura del Fanciullino de Pascoli (Aragno 2018). A més a més, ha introduït i ha tingut cura del volum de poesia de Nella Nobili Ho camminato nel mondo con l’anima aperta (Solferino 2018). Des del 2009 ha posat en escena a Europa el video concert Senza bagaglio i des del 2018 Corpo reale,ambmúsica de Stefano Savi Scarponi i amb l´acompanyament a la bateria d´Arturo Casu. L´any 2012 guanya el premi “Haiku in Italia” de l´Istituto Giapponese di Cultura i l´any 2017 participa en el docufilm de Donatella Baglivo “Il futuro in unapoesia”, dins del projecte “Poems With a View” del director israelià Omri Lior i dins del projecteinternacional “REFEST – Images &Words On Refugee Routes”, publicat per “il Reportage”. Ha col·laborat amb els programes televisius de Rai Letteratura i Cult Book. Figura en nombroses antologies i la seva poesia ha estat traduïda bé sigui en reculls sencers, antologies o revistes a nombroses llengües i en diversos països.

La traducció del poemari SÈRIEFÒSSIL (Edicions Aïllades, 2019) realitzada per la poeta, assagista i traductora Nora Albert, és la primera traducció de Maria Grazia Calandrone al català tot i que alguns poemes de la poeta havien estat publicats i traduïts a la revista “Superna”, per la traductora esmentada.

ILLES.cat

Plataforma literària on line