ANY ESTELLÉS

Vicente Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993) està considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià des del segle xv fins a l'actualitat; és a dir, desde la época de Ausiàs March y Roís de Corella.

Sens dubte, tot un clàssic de la literatura catalana moderna, una d'aquelles personalitats que ha contribuït a la cultura del país deixant-nos el seu llegat. La obra poética de Estellés es muy extensa. Dels seus llibres de poesia destaca el segon volum de l'obra completa, Les pedres de l’àmfora, que va rebre els premis Lletra d’Or (1974) y Crítica Serra d’Or (1975). Son remarcables también dos poemarios que descubren el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Recibió el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) y el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus, entre los cuales destaca Ovidi Montllor con Coral romput.

el 4 de setembre de 2024 es compleixen cent anys del seu naixement. Un poeta que mai no va renunciar a les seves arrels. Hem de continuar llegint els seus poemes i anar escampant la remor que encara tenim una rosa, una rosa de paper…

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

ILLES.cat

Plataforma literaria en línia

#MelqartMedia