APOLLINAIRE, ESCRIPTOR DEL MES A CAN VENTOSA

El poeta avantguardista Wilhelm-Albert-Wladimir-Apollinaris Kostrowitzky, Guillaume Apollinaire (roma 1880 – París 1918) és l'escriptor del mes de novembre a la biblioteca municipal de Can Ventosa (Eivissa).

Marià Villangómez va fer una selecció i versió de poemes d'Apollinaire en Poemes publicat el 1983 por Edicions dels Quaderns Crema. Villangómez va dur a terme una ingent tasca traductora i l'elecció dels autors (a més d'Apollinaire va traduir a Laforgue, Yeats o Hardy entre d'altres) respon més al gust i a les lectures personals que als paràmetres d'un encàrrec editorial.

Fill natural d'un noble italià i d'una polonesa, Apollinaire va cursar estudis incomplets a causa de la vida atzarosa i viatgera de la seva mare, amb la qual, en 1899 es va instal·lar a París. en 1903 va fundar una revista, La Festa de Isop, on va publicar les primeres proses de La descomposició encantador (1909). en 1904 va conèixer Picasso i Max Jacob, i a través de la seva relació amb Marie Laurencin es va integrar en el món artístic. en 1909 rebre l'encàrrec de dirigir dues col·leccions de textos satírics i llibertins -ocupació que va mantenir fins a la fi de la seva vida-, on va reeditar Sade. Va publicar Heresiarca i Co (1910) i bestiari (1911), però fins a l'aparició de alcohols (1913) no va començar a ser considerat com un dels grans poetes francesos de tots els temps.

en 1913 Va publicar estètica Meditatios, el primer llibre dedicat als pintors cubistes. Es va declarar futurista i, A partir de 1914, va escriure nombrosos cal·ligrames. En esclatar la Primera Guerra Mundial demana incorporar-se al capdavant.

en 1916, un tros de metralla el va ferir al cap i va haver de ser trepanat, episodi que es va reflectir en la nombrosa iconografia ja clàssica d'un Apollinaire amb el cap embenat. mobilitzat encara, però ja reincorporat a la vida parisenca, estrenar Els pits de Tiresias (1917) i publica Calligrames (1918), on va recollir la major part dels poemes escrits al front. en 1918 es va casar amb Jacqueline Kolb i va morir el 9 de novembre del mateix any, víctima de l'epidèmia de grip. Molt temps després de la seva mort eren publicades, entre altres obres inèdites, Ombra del meu amor (1947) i El vigilant malenconia (1952). Va trencar amb les formes poètiques clàssiques, conservant, Amb tot, el sentit de la musicalitat dels simbolistes i el llenguatge viu i desimbolt de la tradició popular. Apollinaire ha tingut una gran influència sobre la poesia contemporània: es troben nombroses reminiscències a la poesia catalana, especialment formals (caligramas de Salvat-Papasseit y de Josep Maria Junoy) i temàtiques (Bestiari, de Pere Quart). com Baudelaire, es va dedicar sovint a comentar l'art del seu temps i va influir poderosament sobre els artistes. Va ser un dels descobridors de Picasso. Va ser amic de Chirico, i es va interessar pel naixent superrealisme, del qual va inventar el nom (1917).

Edicions Aïllades

Ibiza Editions

ILLES.cat

Plataforma literària on line