ASSAIG SOBRE EL COLOR BLANC (2ª PART)
"Penso que tots estem cecs. Som cecs que poden veure, però que no miren.” Comencem la segona meitat de l'article sobre els treballs de José Saramago Assaig sobre la ceguesa i Assaig sobre la lucidesa. Sí la primera part va consistir a examinar la seva superfície, aquesta serà la immersió a les profunditats d'aquestes dues obres.
Tal com vam exposar a l'article anterior, els infectats de l'epidèmia de Assaig sobre la ceguesa queden afectats no per una invidència que els deixa a la foscor, sinó per una que els fa veure tot blanc. Amb aquesta diferència l'autor subratlla que els habitants de la ciutat segueixen vivint a la claredat, com si segueixin sans, encara que sense poder veure. Llavors, l'al·legoria de la ceguesa blanca denuncia el comportament de la societat; que, segons el parer de Saramago, és egoista com els contagiats de la seva narració.
El color blanc també encarna la llibertat de l'escriptor davant del full nou. Aquesta màquina d'escriure i aquestes ulleres van pertànyer al mateix Saramago.
Per connectar les dues obres, aclarirem que la ceguesa i la lucidesa han tingut una llarga trajectòria a la literatura occidental i que els dos conceptes solen aparèixer relacionats. Per exemple, l'endeví cec Tirèsias apareix a l'Odissea i és un personatge habitual a les tragèdies gregues com a conseller dels protagonistes.
Un cop dit això, arribem a Assaig sobre la lucidesa, que relata els successos que tenen lloc després d'unes eleccions en què la mateixa ciutadania vota en blanc després d'haver recuperat la visió. En aquest segon llibre, la societat fictícia és perfectament capaç d'organitzar-se davant de l'abandonament del govern, per això l'autor ressalta la sensatesa perduda durant l'al·legoria de la primera narració. Tenint tot això present; Saramago tria el color blanc com a protesta contra les autoritats de la ciutat no tant pel seu valor com a vot, sinó per la seva representació cultural del pacifisme.
Per Miguel González
ILLES.cat
Plataforma literària en línia
Imatges de:
elpais.com/cultura/2010/06/18/album/1276812001_910215.html
