ENTREVISTA A SANTIAGO BERUETE

L'antropòleg, filòsof i professor Santiago Beruete presentarà el seu nou llibre ‘Un trozo de tierra’ el 4 de març al Museu d'Art Contemporani d'Eivissa a les 12.00 hores. Aquest recull de relats pertany a la seva sèrie de publicacions iniciada amb ‘Jardinosofía’ en què s'uneixen literatura, jardineria, filosofia i educació.

Pregunta: Vas començar a interessar-te per la filosofia gràcies a un professor. Com va ser?

Santiago Beruete: D'adolescent era rebel, però tenia interessos a què l'institut no donava resposta. Després de diverses expulsions, aquest professor va fer que m'agradés la literatura reflexiva en comptes de la filosofia. Així vaig començar una vida que em portaria a l'estudi de la filosofia per cercar resposta a les preguntes eternes.

P: Cuidar d'un jardí et va ajudar a superar una crisi personal. Explica'ns una mica més.

SB: Un fet fundacional per a mi va ser que la meva mare va morir molt jove i la nostra àvia ens va criar a un jardí. Van ser un passatemps fins que em vaig enfrontar a una crisi existencial. Em vaig refugiar en la construcció d'un i allò va tenir alguna cosa guaridora. Vaig trobar que hi havia una correspondència entre les aspiracions de la filosofia clàssica a l'harmonia. Vaig començar a esbossar textos i vaig escriure 'Jardinosofia'.

P: Portes molts anys a Eivissa. Hi ha influències de l'illa a la teva obra?

SB: L'illa em va permetre dedicar moltes hores a transformar un tros de bosc en un jardí. També he passat moltes hores passejant per la natura, que és més accessible que al nord. Vaig aprendre el goig sensorial i intel·lectual dels jardins a Eivissa.

P: Els teus llibres sobre els jardins els relacionen amb el creixement personal. Quan algú s'hi dedica, qui cultiva qui?

SB: És mutu. Tenir cura de les plantes ens reconnecta vital i espiritualment amb la terra i ens obliga a no ensambtar-nos, a descentrar-nos, afavoreix el diàleg interior i la pau amb un mateix. Et vas adonant que cultivar un hort és una manera de cultivar-se un mateix i que veure créixer el que plantem és una de les fonts de goig més genuïnes.

P: ‘Un trozo de tierra’ és la primera incursió a la literatura de la teva sèrie iniciada amb ‘Jardinosofía’. Què té aquest gènere que no tingui l'assaig a l'hora d'expressar-te?

SB: L'assaig crida a l'acció transformadora. Sembla que la ficció està resignada al fatalisme o a l'elegia d'un passat idealitzat. Vaig intentar rebel·lar-me contra tot això i vaig procurar unir el coneixement científic amb les històries transformadores i la capacitat per cridar al compromís social de la literatura.

P: Els teus tres llibres anteriors i alguns dels teus relats tenen noms composts inventats. Per què?

SB: Aquestes obres són difícils d'etiquetar i això apareix als títols mateixos. Són paraules de nova creació que intenten il·luminar noves realitats i que delimiten un camp semàntic al qual pertanyen molts dels conceptes que m'interessen. Aquests termes són la manera de transmetre la llavor d'un futur desitjable.

P: Arran del confinament la filosofia va entrar al debat social amb la pregunta de fins on l'Estat podia restringir la llibertat ciutadana. Hi ha més interès per la matèria darrerament?

SB: Un dels nivells de lectura d'aquests llibres és la defensa de la filosofia i els valors que ella implica com l'esperit crític, la suficiència racional o la llibertat de pensament. Crec que la filosofia desperta molt d'interès perquè la gent sap que les noves tecnologies, els governs i el populisme estan posant preu a la seva ment. Per lluitar contra això, les eines de la filosofia són essencials.

Per Miguel González

ILLES.cat

Plataforma literària en línia