JOAN TRIADÚ, ESCRIPTOR DEL MES
El escritor Joan Triadú (1921-2010) és l'escriptor del mes de juliol a la Biblioteca Municipal. de Eivissa. Autor de La literatura catalana i el poble (1961); Llegir com viure (1963); La novel·la catalana o La poesia catalana de postguerra (1985) entre d'altres títols.
Joan Triadú nació en 1921 en Ribes de Freser (Ripollès). Estudia el batxillerat a Barcelona i, en 1937, obté el títol de professor de català. en 1938 és nomenat mestre interí de primària. A l'acabar la Guerra Civil, estudia filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, on es llicencia en 1942. Durant la seva estada a Cantonigròs funda, junto con Jordi Parcerisas, el Concurso Parroquial de Poesía de Cantonigròs (1944-1968) que ganó Marià Villangómez en 1955 amb Sonets de Balansat, i amb qui va mantenir una intensa relació. en 1945 torna a Barcelona i treballa com a professor.
Triadú és un dels fundadors, en 1946, de la revista Ariel, on comença a desenvolupar la seva tasca com a crític literari. ENTRE 1948 i 1950 és lector de català a la Universitat de Liverpool. Aviat adquireix un gran prestigi com a crític, sobretot a partir de la Antologia de la poesia catalana (1951), La Antologia de contistes catalans (1951) i de l' Antologia de la lírica catalana (1953). Posteriorment continua desenvolupant la faceta de crític literari en les revistes Forja, Pont Blau, Nova vida, Serra d’Or, al diari Avui i en diverses publicacions locals, comarcals i d'entitats.
en 1948, l'escriptor publica el poemari Endimió. Cal destacar els seus assajos La poesia segons Carles Riba (1954), Narcís Oller (1955) o Prudenci Bertrana per ell mateix (1967), entre d'altres.
És un dels fundadors de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (1954) i també s'han de destacar les seves traduccions, sobretot la versió dels Sonets de Shakespeare, de 1958. També cal destacar l'assaig La ciutat dels llibres (1999) i el dietari Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent (2001).
en 1961, Joan Triadú impulsa la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC) i, en 1968, és un dels fundadors de la Delegació d'Ensenyament Català (DEC). A partir de 1962 és membre d'Òmnium Cultural. Posteriorment serà secretari durant dos anys (1984-1986). Des Òmnium Cultural també participa en la gestació i organització de l'Premi Sant Jordi de novel·la i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Destaca su apoyo a los Jocs Florals de la Llengua Catalana en el exilio. La seva participació en l'edició de Ginebra de 1972, li suposa la imposició d'una multa governativa per part de les autoritats espanyoles. També és fundador, en 1975, del Consell Català d’Ensenyament. Posteriormente es el primer presidente de la Societat Catalana de Pedagogia, filial del Institut d’Estudis Catalans (IEC).
ILLES.cat
Plataforma literària en línia
