LA GLOSA MENORQUINA SERÁ DECLARADA BIEN DE INTERÉS CULTURAL INMATERIAL DE MENORCA
A principis del mes de juliol, i per resolució del conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca, se inició el expediente para declarar la glosa menorquina como un Bien de interés Cultural Inmaterial de Menorca. Atesa la rellevància cultural d'aquesta forma literària, el Consell Insular de Menorca ha considerado oportuno iniciar este procedimiento para unir la glosa menorquina a la vela latina y la técnica constructiva de la piedra en seco, que ja gaudeixen d'aquesta menció a l'illa.
LA GLOSA MENORQUINA: PATRIMONI CULTURAL
En moltíssimes cultures del món, i des de temps immemorials, la literatura popular ha tingut un marcat caràcter oral. Per tant, abunden les mostres del gènere del vers improvisat com a expressió de la cultura popular. Tot i les similituds que tenen aquestes expressions literàries a tot el món, a cada lloc gaudeixen d'unes característiques particulars que les fan úniques. En el cas de Menorca, es de gran importancia cultural la glosa menorquina.
La glosa menorquina es, sens dubte, una de les formes d'expressió literària més belles de tota la Mediterrània. Es tracta d'una composició de caràcter oral i rimada, normalment improvisada en el moment de la representació, i que va acompanyada d'una guitarra anomenada “ses porgueres”.
ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA GLOSSA MENORQUINA
Es creu que el seu origen es remunta com a mínim fins al segle XVII i que era una expressió de caràcter col·lectiu i públic, generalment a l'àmbit festiu i de celebració. És un gènere pensat per compartir i transmetre històries entre els membres de la comunitat. Constituïen un dels entreteniments principals a la societat menorquina, especialment entre les persones del camp.
Miquel Ametller, un dels impulsors de la glossa menorquina del segle XX
Durant el segle XX, la importància de la glossa menorquina decau i el gènere passa a estar en perill. Amb tot, amb l'arribada de la democràcia comença un procés de recuperació del gènere com a distintiu de la identitat lingüística i cultural de l'illa. Gràcies a l'esforç fet per Miquel Ametller i Esteve Barceló, la glosa menorquina resurgió. Més tard, en 1999, se fundó la Associació Soca de Mots. Aquesta s'encarrega d'organitzar trobades, així com oferir formació i fer recerca sobre la glossa. En l'actualitat, cada any participen nombrosos glossadors a les trobades celebrades a Menorca.
Per tot això, la declaración de la glosa menorquina como Bien de Interés Cultural Inmaterial de Menorca es una gran noticia. Esperem que això contribueixi a continuar fomentant la promoció i renovació d'aquest gènere tan particular i únic.
Per Maite Vallejo
ILLES.cat
Plataforma literària en línia
