RESSENYA DE LA GENTE BELLA NO SURGE DE LA NADA

L'escriptor Carlos Garrido

El dolor és un aspecte de la vida del que ningú pot escapar.. Per un costat està el físic, que estem orgullosos de comprovar que cada vegada és millor tractat gràcies als avenços mèdics. Malgrat això, el espiritual està apartat d'aquests progressos i un rere altre anem quedant atrapats als mateixos patiments que els nostres avantpassats.

Aquest contrast és el punt de partida del periodista Carlos Garrido Torres per escriure La gente bella no surge de la nada. Aquest llibre, sorgit de la mort de la filla de l'autor, relata una sèrie de profundes reflexions sobre la salut i de la mort. A través dels seus textos, Garrido presta una especial atenció a com es pot reconfortar tant els que passen per aquests tràngols en primera persona com els seus éssers més propers.

Tots els capítols presenten el denominador comú que representa la distinció entre coneixement i saviesa. D'aquesta manera, se'n ressalta el primer com l'estudi tangible del cos humà que constitueix la medicina. Davant seu, es contraposen totes aquelles intuïcions que molt difícilment es poden posar per escrit, però que també són imprescindibles per a la vida.

Com s'ocupa d'expressar l'escriptor, aquesta saviesa intangible no és comprensible a través del coneixement científic, per la qual cosa massa vegades queda oblidada a la sanitat moderna. Per això, és reivindicada com una manera d'ajudar els que pateixen qualsevol malaltia i els que han de sobreposar-se al dol.

D'aquí arribem al missatge principal del llibre: La gente bella no surge de la nada, sinó que és la que ha sabut regenerar-se després de la pèrdua. La prova és en aquest mateix llibre que, publicat gairebé 20 anys després de la tragèdia personal del seu autor, mostra que el dol ben portat és una font inesgotable de saviesa.

Per Miguel González

Imatges extretes de carlosgarridotorres.com

ILLES.cat

Plataforma literària en línia