Alexander Solzhenitsyn, ESCRIPTOR DEL MES

Amb motiu del centenari del seu naixement, Aleksandr Solzhenitsyn Issaievitx(Kislovodsk 1918 – Moscou 2008), és l'escriptor del mes de desembre a la Biblioteca Municipal d'Eivissa. Guanyador del Nobel, en So obra principal “arxipèlag Gulag” (1973) fa una anàlisi extremadament documentat del sistema de presons soviètic, del terrorisme i de la policia secreta.

Solzhenitsyn és h.fill d'un terratinent cosac mort poc abans que naixés i d'una mestra, va passar la seva infància a la ciutat de Rostov de Don i va estudiar física i matemàtiques a la universitat d'aquesta ciutat. Va ser capità d'artilleria durant la Segona Guerra Mundial. Va ser condemnat a vuit anys de treballs forçats i a desterrament perpetu per les seves opinions contràries a l'estalinisme.

És enviat a diversos camps de treball i gràcies als seus coneixements matemàtics el van enviar a un centre d'investigació científica per a presos polítics, vigilat per la Seguretat de l'Estat. Malgrat la mort de Stalin en 1953, va continuar el desterrament a perpetuïtat, pel que va ser enviat al sud del Kazakhstan des d'aquest any fins 1956, el que va aprofitar per escriure en secret mentre donava classes a l'escola primària. Alliberat i rehabilitat en 1957, se li va permetre viure en Vladimir i Riazan, situades al centre de Rússia, on podia portar una vida normal, donant classes de matemàtiques i escrivint sobre les seves experiències a la presó. Les primeres obres ja el van situar entre els millors escriptors del seu temps: “Un dia a la vida d'Ivan Denissovitx” (1962), “La casa de Matriona” (1963), “Tot sigui per la causa” (1963) i “Miniatures en prosa” (1964).

Els últims anys de la dècada de 1960 els va passar en un forcejament constant per salvar del KGB els seus arxius i manuscrits, molts d'aquests difosos per tota l'URSS en còpies rudimentàries clandestines. El seu pensament es va radicalitzant progressivament fins a extrems de bogeria antisoviètica i de religiositat medieval, actitud que va influir decisivament sobre la qualitat literària de les obres posteriors, inferior a les primeres. En aquest període va escriure “El primer cercle” (1968) i “Pavelló de cancerosos” (1969).

Li va ser atorgat el Premi Nobel de literatura en 1970 però va refusar viatjar a Estocolm per rebre el guardó per por que les autoritats soviètiques no li permetessin retornar i per ultimar la seva obra principal “arxipèlag Gulag” (1973) on fa una anàlisi extremadament documentat del sistema de presons soviètic, del terrorisme i de la policia secreta. L'obra va desencadenar un vendaval d'atacs a l'autor en la premsa i en els mitjans de comunicació soviètics. Va ser detingut i acusat de traïció el 12 de febrer de 1974 i al dia següent se li va expulsar de l'URSS. Va ser deportat a Alemanya oriental i privat de la ciutadania soviètica. Posteriorment es va instal·lar a Estats Units. A la caiguda del bloc soviètic va recuperar oficialment la ciutadania soviètica i va poder tornar al seu país en 1994, on va tenir una rebuda digna d'un heroi, malgrat la qual cosa no va deixar d'exercir el pensament crític sobre Rússia. Solzhenitsyn va rebre crítiques per opinions que els seus crítics van titllar de reaccionàries i d'antisemites.

ILLES.cat

Plataforma literària on line