QUÈ FARÀS AMB LA RESTA DE LA TEVA VIDA DE LAURA FERRERO

Què faràs amb la resta de la teva vida és la història d'una noia anomenada Laura, que amb trenta anys deixa la seva parella i abandona Eivissa on havia estat durant tota la seva vida, per anar-se'n a viure a Nova York. Allà comença a treballar en una editorial i assisteix a les classes que un misteriós conegut de la seva mare s'imparteix a la Universitat de Columbia. Un altre personatge molt carismàtic en la novel·la és el pare de la protagonista, un geògraf expert que es dedica a catalogar totes les illes del món. I que, Al mateix temps, enyora l'Eivissa dels anys cinquanta i seixanta.

Laura Ferrero va néixer a Barcelona el 1984. En el 2012 va viatjar a Eivissa i va ser motiu per ambientar aquí la seva primera novel·la. Posteriorment ha realitzat molts més viatges a l'illa per documentar-se i trobar localitzacions. Part de l'obra ha estat escrita in situ.

La creadora de Què faràs amb la resta de la teva vida, Laura Ferrero, va cursar els estudis de Filosofia i Periodisme. Però sobre totes les coses el que més fa és escriure. Afirma en el seu Bloc que no entendria la vida si no pogués escriure. El títol ha estat escollit per ser una de les tantes preguntes quotidianes que ens porten a prendre decisions. I cada petita decisió condiciona el nostre futur, segons Laura.

Bibliografia de Laura Ferrero

 

Ha publicat els següents llibres: el primer, de relats, piscines buides (Alfaguara, 2016), Què faràs amb la resta de la teva vida (Alfaguara, 2017) i L'amor després de l'amor (2018) en el pont al costat del il·lustrador editorial Marc Pallares.

No he trobat el poema d'Adriene Rich en el qual hi ha el vers que Laura va escollir per al títol de la seva novel·la. Però en el camí, com sol passar, he topat amb sorpreses fascinants com aquest fragment de Vint poemes d'amor, el poeta Adrienne Rich. Gràcies Laura per presentar-nos a Adriene!

Vint poemes d'amor de Adriene Rich

i

“Per tota aquesta ciutat, on les pantalles parpellegen

amb pornografia, amb vampirs de ciència ficció,

amb mercenaris victimitzats doblegant sota el fuet,

nosaltres a més hem de caminar ... tan simple com caminar

entre les escombraries mullada i les crueltats dels nostres propis barris

que surten a la tapa dels diaris.

Necessitem arribar a entendre les nostres vides com una cosa inseparable

d'aquests somnis rancis, aquests esclats de metall, aquestes desgràcies

i de la vermella begònia centellejant perillosament

al balcó d'un edifici de sis pisos,

o de les noies joves de cames llargues jugant a la pilota

al pati de la secundària.

Ningú ens va imaginar. Volem viure com arbres,

plàtans brillant en l'aire sulfúric

tacats de cicatrius, però florint amb exuberància,

la nostra passió animal plantada a la ciutat.

II

Em desperto al teu llit. Sé que vaig estar somiant.

molt abans, l'alarma ens va separar,

vas estar a l'escriptori per hores. Sé el que vaig somiar:

la nostra amiga poeta entra a la meva habitació

on vaig estar escrivint per dies,

esborranys, paper carbònic, poemes dispersos per tot arreu,

i jo li vull mostrar un poema

que és el poema de la meva vida. però Falter

i despert. Vas besar el meu cabell

per despertar-me. Vaig somiar que eres un poema,

li dic, un poema que li volia mostrar a algú ...

i em riu i em torno a quedar adormida

amb el desig de mostrar-te a tots els que estimo,

de moure'ns juntes obertament

sota la força de gravetat, que no és senzilla,

que arrossega la pastura com plomes un llarg camí fins a l'aire que respirem”.

Maria VR

 

Ibiza Editions

ILLES.cat

Plataforma literària on line