Doris Lessing, escriptora del mes

Doris Lessing és l'escriptora del mes de setembre a la Biblioteca Municipal de Can Ventosa (Eivissa). Lessing va néixer el 1919 a Pèrsia, actual Iran, de pares britànics, i es va criar a Rhodèsia, actual Zimbabwe. des de 1937 va viure a Anglaterra, on va morir el 2013.

Autora d'obres com The grass is singing (‘Canta l'herba’, 1950), The golden notebook (‘El quadern daurat, 1962), London observed: stories and sketches (‘Històries de Londres’, 1992) i moltes altres que l'han fet mereixedora d'un gran nombre de premis, entre els quals destaquen el Médicis i el Príncep d'Astúries de les Lletres. L'escriptora va guanyar el Premi Nobel de Literatura 2007 per la seva “capacitat per transmetre l'èpica de l'experiència femenina i narrar la divisió de la civilització amb escepticisme, passió i força visionària”. tan sols 11 dones han rebut aquest guardó des que es va establir a 1901.

Ara, gràcies aquesta iniciativa de la biblioteca, els lectors poden trobar una vintena de les seves obres a Can Ventosa. La seva novel·la més coneguda és, Sens dubte, El quadern daurat, escrita en 1962, i considerada com una de les peces mestres de la literatura anglesa per la seva despietat anàlisi de les actituds polítiques, els tòpics i els ritus de la vida britànica tradicional. En plena expansió editorial d'una literatura de voluntat decididament feminista, enfrontar-se a la lectura de El quadern daurat (1962), la seva novel·la més aplaudida, pot resultar desconcertant. El caràcter icònic d'aquesta obra l'ha convertit en una categoria gairebé immutable, tant que dóna la impressió que sol ser més citada -reproduint clixés i etiquetes- que llegida. Amb tot, el veritablement interessant és abordar l'obra una mirada sense prejudicis, tractar de veure què ofereix, mig segle després de la seva aparició al Regne Unit, aquesta peculiar proposta de tints postmoderns.

Destaca també Un home i dues dones (1963), La ciutat de les quatre portes (1968), Diari d'una bona veïna (1984), La bona terrorista (guardonada amb el Premi Mondello a 1987, El vent s'emporta les nostres paraules (1987) o El cinquè fill (1988). en els 90 va presentar les seves memòries en els volums Dins de mi (1994) i Un passeig per l'ombra (1997). posteriorment va escriure Mara i Dann: Una aventura (1999) i El somni més dolç (2002).