EIVISSA I ANTONIO COLINAS
Fa dos anys, l'hora d'ara, L'escriptor Antonio Colinas tornava a Eivissa per rebre homenatge després d'haver guanyat el prestigiós Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana. Aquest guardó que concedeixen Patrimoni Nacional i la Universitat de Salamanca reconeix el compendi de l'obra d'un autor viu que hagi engrandit el patrimoni cultural iberoamericà. ¡Ni més ni menys! A Eivissa Editions / Edicións aïllades no havíem publicat res sobre Antonio Colinas així que ara és un bon moment per recordar (que significa tornar a passar pel cor) a un admirable escriptor que va escriure durant dues dècades en terres eivissenques.
Antonio Colinas a Eivissa
Antonio Colinas va néixer a La Bañeza (Lleó) en 1946. D'ofici poeta, narrador, periodista, crític literari, assagista i traductor. La seva obra reflecteix un profund sentit d'universalitat sense oblidar la seva terra d'origen.
Durant 21 anys va viure a la gran de les Pitiüses, ENTRE 1977 i 1998. Antonio Colinas es va dedicar completament a escriure i traduir. Gran part de la seva obra literària va ser creada en aquesta illa de muntanyes i muntanyes, com "Cap a l'infinit naufragi". Considerada la millor biografia a Espanya de Giacomo Leopardi, poeta de la Itàlia de segle XIX, reconegut com un dels grans clàssics de la poesia universal, que va morir jove d'una lenta i apassionada malaltia. O els seus dos "Tractats d'harmonia" (que només pel títol ja donen ganes de llegir-los).
Obres d'Antonio Colinas
Entre les seves obres poètiques es troben:
*Preludis a una nit total, 1968.
* Sepulcre a Tarquinia, 1975.
*astrolabi, 1979.
*Nit més enllà de la nit, 1983.
*Jardí d'Orfeu, 1989.
Autor també de novel·les:
*Un any al Sud, 1985.
*Targeta gran a Francesca, 1986.
*Rafael Alberti en Ibiza, 1995.
*El llibre de la mansuetud, 1997.
FE DE VIDA
I com ja sabeu que ens encanta compartir fragments de literatura, aquesta vegada us deixem part de l'poema Fe De Vida de Antonio Colinas.
"Esperar al costat d'aquest mar (en el qual van néixer les idees)
sense cap idea. (I així tenir-les totes).
Ser només la brisa a la copa de l'pi gran,
l'aroma de la tarongina, la nit d'orquídies
a les cales oblidades.
Només romandre veient l'au que passa
i no torna; quedar
esperant que el cel groc
cremi i es netegi de llampecs
que arribaran saltant d'una illa a una altra illa.
O contemplar l'núvol blanc
que, no sent res, sembla que sigui feliç.
Quedar surant i transcorrent d'aquí cap allà,
sobre les ones que passen,
com un rem perdut.
El següent, com els dofins,
la direcció d'un temps sentenciat.
....
....
Ser com olivera o estany.
Que algú em tingui a la mà com a un grapat de sal.
La llum.
Tancar els ulls en el silenci de l'aroma
perquè el cor a la fi pugui veure.
Tancar els ulls perquè l'amor creixi en mi.
Deixeu-me compartint el silenci
i la solitud dels porxos,
l'hospitalitat de les portes obertes; deixeu-me
amb el pleniluni dels rossinyols de juny,
que guarden el tremolor de l'aigua a les últimes fonts.
Deixeu-me amb la llibertat que es perd
en els llavis d'una dona. "
LLEGIR ÉS: UN ACTE DE CREACIÓ PERMANENT.
Maria VR
Ibiza Editions
ILLES.cat
Plataforma literària a internet