RESSENYA DE ‘CORSARIOS IBICENCOS EN GIBRALTAR’

Tretze colònies angleses a Amèrica del Nord combaten a finals del segle XVIII una guerra que canviaria el món i que finalment els aconseguiria la independència del domini exercit des de Londres. Al mateix temps, a milers de quilòmetres, navegants eivissencs s'esforcen per prendre el penyal de Gibraltar i Menorca, llavors en mans britàniques.

Els xabecs van ser la nau utilitzada pels corsaris eivissencs per la seva gran velocitat.

L'investigador i expilot d'aviació naval José M. Prats Marí desenvolupa un seguiment apassionant d'aquestes dues conteses relacionades al seu nou llibre ‘CORSARIOS IBICENCOS EN GIBRALTAR'. Aquesta publicació, que forma part de la col·lecció Barbaria d'assaig, se centra en les operacions de mariners locals que patrullaven les aigües entre Gibraltar i Menorca a la cerca i captura d'embarcacions enemigues.

Prats Marí repassa les intervencions de tota mena dels corsaris pitiüsos Bartolomé Cavanillas, Antonio Ferrer, Miguel García, Antonio Serra, Juan Palau, Rafael Prats, Juan Ros i Bernardino Sastre. Entre elles hi va haver algunes desafortunades, com l'abordatge d'una nau menorquina per part de Palau que no va ser recompensat per no tenir la patent de cors necessària per fer aquesta funció. Per la seva banda, Ferrer va tenir un paper més important en interceptar davant de la costa d'Almeria un vaixell maonès que transportava provisions a Gibraltar.

L'autor també ofereix al llarg del llibre una visió general de la vida que portaven aquells que prestaven el servei a la Reial Armada Espanyola. Després d'exposar les característiques de les embarcacions i les condicions econòmiques a què havien de fer front, Prats Marí conclou: «L'ofici de corsari no era tan rendible com un es podria imaginar, almenys a la segona meitat del segle XVIII; i molt probablement els mariners de les Illes Balears es van fer corsaris per necessitat i no per altra cosa».

Per Miguel González

ILLES.cat

Plataforma literària en línia