ENTREVISTA A CARLOS GARRIDO (2ª PART)

Després de l' anterior conversa sobre ‘Eivissa mágica’, aquesta segona entrada se centrarà en els llibres més personals de Garrido: 'Te lo contaré en un viaje’ i ‘La gente bella no surge de la nada'. Encara que Ibiza Editions només hagi publicat el segon d'ells, aquests dos volums es complementen en la descripció de la malaltia de la filla de l'autor i el dol després de la mort.

Pregunta: Com tractes temes tan diferents, vas necessitar fer canvis d'estil entre ‘Islas mágicas’ i 'Te lo contaré en un viaje'?

Resposta: Els llibres de ‘Islas mágicas’ són més literaris que 'Te lo contaré en un viaje’ perquè jo estava més influït per la literatura quan els vaig escriure. Des de llavors he anat canviant per preocupar-me més per afinar el contingut i que sigui comprensible. 'Te lo contaré en un viaje’ és un llibre on vaig explicar una història com si fos un cronista. Va ser la primera vegada que vaig depurar el llenguatge alhora que vaig voler tenir un impacte emocional més directe.

P: Uns anys després, vas continuar en aquesta línia i vas escriure 'La gente bella no surge de la nada'. Què aporta a les idees de 'Te lo contaré en un viaje'?

R: 'Te lo contaré en un viaje’ va tenir tant impacte que em va avassallar. Cada dia rebia 20 correus, em trucava gent per demanar-me consell i em convidaven a congressos sanitaris i a institucions de dol. Al principi ho feia a gust, però després em va pesar. Llavors, vaig escriure ‘La gente bella no surge de la nada’ com a substitució. Vaig posar fragments de conferències, coses que em van quedar de 'Te lo contaré en un viaje’ i coses que vaig redactar en aquell moment. És un llibre que la gent visita cada dia al web que tinc, així que hi ha d'haver algun entorn on estigui circulant.

Per Miguel González

ILLES.cat

Plataforma literària en línia